Les darreres setmanes, diferents institucions catalanes s’han pronunciat en favor de l’ús del masculí com a genèric desestimant els desdoblaments. Més enllà del debat entre les persones expertes, tota la societat s’hi ha de sentir interpel·lada. Es tracta d’un afer col·lectiu que afecta al model de convivència i que ens hauria de moure a l’activisme ciutadà, en clau de drets fonamentals. Per tot això, des d’Intress considerem que:
Vivim en una societat plural, inclusiva i respectuosa, on l’anàlisi de les coses no passen només per visions pràctiques i reduccionistes. No podem fer una anàlisi del llenguatge únicament des d’una perspectiva lingüística, sinó que també cal fer-la des d’una perspectiva SOCIAL, i de context. El llenguatge, com a constructor de realitats, assenyala, i també interpel·la. Visibilitza (i crea) opressions.
El context social ens mostra la necessitat de visibilitzar a totes les persones per igual. Posant especial atenció en aquelles que són discriminades per un sistema normatiu heteropatriarcal. Aquest sistema és el que es serveix de molts elements per a socialitzar des d’un punt de vist androcèntric; una d’aquestes eines és el llenguatge. De la mateixa manera que el gènere és un constructe social, els privilegis d’unes persones sobre d’altres no són ontològics, si no que es creen artificialment, amb l’objectiu de perpetrar i legitimar el rol de poder d’allò masculí per sobre de qualsevol altra forma.
Retornar a la utilització del masculí genèric com es proposa en una instrucció acadèmica que fa poc es va emetre a Catalunya, suposa un soscavament dels drets de les dones, nenes i de totes les persones excloses de l’imaginari heteronormatiu, binari i que situa l’home blanc CIS com a model de representació universal. A més, abandona a totes aquelles persones que no se senten representades pel masculí genèric i les aboca a la pèrdua simbòlica de pertànyer a l’espai comú de vida que compartim.
