El XIII Congrés de l’Associació Mundial de Rehabilitació Psicosocial ha estat una gran ocasió i oportunitat per compartir amb companys i companyes de la nostra àrea i amb altres professionals que treballen en entitats d’altres països. Aquest any era la primera vegada que el congrés aterrava a Madrid i això ha fet que més de 30 professionals d’Intress (25 becats per l’entitat) hagin pogut assistir i exposar els seus estudis i presentar 9 comunicacions entre presentacions orals, pòsters i tallers. Una ocasió única per compartir il·lusions, projectes, inquietuds, aclarir dubtes, fer consultes, fer contactes … I, el més important és el que queda en la ment de les persones que ens van escoltar: per a molts companys el treball dels professionals d’Intress és un referent d’una forma de fer amb molta qualitat, una feina compromesa, ben orientada i basada en l’experiència i en l’evidència. I a més, és important que la nostra entitat estigués present en aquest congrés, ja que vam ser pioners en el treball en salut mental a l’estat espanyol.

Aquest va ser un fòrum tècnic en el qual es va compartir coneixement, desenvolupament de serveis, èxits i dificultats, i va suposar una injecció d’ànim i de generació de noves idees per millorar l’atenció que prestem als nostres serveis.

Aquest congrés, dedicat en aquesta ocasió als drets humans en salut mental, també va permetre posar en evidència les enormes diferències existents en l’atenció en altres països del món; vam poder conèixer més informació sobre Puerto Rico, Filipines, Perú, Colòmbia, Itàlia, Gran Bretanya , Estats Units, etc … i els diferents sistemes d’atenció a les persones amb trastorn mental greu, o l’absència d’ells. Queda molt per fer. Tenim molt per construir juntament amb les persones que atenem i les seves famílies, i una base important per a recórrer aquest camí són els drets humans.

Del Congrés es poden treure dues grans conclusions:

• La constatació que la tendència és posar a les persones en el centre de l’atenció i que siguin elles les que liderin els seus processos, però assegurant els seus drets com a ciutadans a rebre aquesta atenció i comptar amb els suports necessaris.
• L’evidència que cal conèixer en profunditat la comunitat en la qual les persones viuen i les claus culturals de la mateixa, treballant amb ella perquè els processos d’inclusió tinguin èxit i perquè la comunitat també sigui un agent de canvi bàsic que possibiliti aquesta inclusió.

I en resum, això és el que ens agradaria que arribés a la societat: en la salut mental cal seguir treballant per implementar mesures que tinguin en compte a la persona com a subjecte actiu amb poder de decisió i fer sensibilització perquè tots i totes siguem conscients de les dificultats i la realitat que viuen les persones amb trastorns mentals, una realitat que hem d’atendre cada dia millor.