Em dic Miguel Ángel Manchado. Treballo com a educador social a INTRESS des de l’any 2002 i actualment sóc part de l’equip del Centre de Rehabilitació Psicosocial de Villaverde en el que recolzem la recuperació de persones amb trastorn mental greu.
Fa uns anys, des del CRPS Villaverde hem volgut aprofundir en la participació social com una estratègia de recuperació de les persones amb trastorn mental. Un dels vèrtex d’aquesta estratègia és la participació digital.
En particular, qui us escriu avui, va triar formar-se específicament en qûestions digitals per afavorir aquesta estratègia, i d’aquí va sorgir la idea de conèixer millor en quin punt ens trobem, tots els implicats, persones ateses i professionals.
Per això, una de les accions que vaig decidir realitzar va ser una revisió bibliogràfica i una enquesta recolzada pel Coordinador Tècnic de la Xarxa de Recursos d’Atenció Social a Persones amb Trastorn Mental de la Comunitat de Madrid, sobre el grau d’inclusió digital, així com la forma com ho abordem en els serveis de rehabilitació psicosocial de la Comunitat de Madrid.
Van sorgir moltes preguntes a les que he pretès donar una mica de llum.
- Fins quin punt “estar en internet” suposa una nova forma de participar en la societat?
- Si els i les ciutadants/es no accedeixen a internet, queden exclosos de la societat?
- Per a què ens serveix internet? És un aparador o un espai d’intel·ligencia col·lectiva?
- Pot accedir a internet tota la població per igual?
- Com afecta tot això als col·lectius en situació de vulnerabilitat social? i, en concret,
- com usen internet les persones amb trastorn mental ateses en centres de rehabilitació psicosocial de la Comunitat de Madrid i com es fomenta en aquest serveis accions d’alfabetització digital?
El 70,8% de la població mundial no té accés a internet. Espanya apareix en el 17é lloc en implementació de noves tecnologies entre els 28 països de la Unió Europea. És per aquest motiu que he volgut aprofundir en l’exclusió digital que afecta els col·lectius vulnerables i desafavorits posant atenció especial en les persones amb trastorn mental, per ser el sector d’intervenció social en el que actualment exerceixo la meva tasca professional i en el que poso part dels meus esforços a realitzar la meva formacions digitals que evitin l’exclusió digital.
En l’article s’atorga una imnportància central a la necessitat d’una alfabetització digital i informacional per a totes les persones ressaltant com absolutament essencial, que l’ús d’internet es realitzi des d’una visió crítica, conscient, útil i responsable de les tecnologies de la informació i comunicació, Això permet descobrir que internet no només és neutral des del punt de vista socioeconòmic i que comporta riscos que han de ser coneguts, sinó també, que posseeix un enorme potencial comunicatiu que pot desenvolupar noves formes de participació social.
